Dia de la dona 2024

Valladolid, 1872 – Tolosa (Llenguadoc), 1960

Política i mestra d’escola. Va ser la primera alcaldessa a Catalunya i Espanya elegida democràticament a les eleccions del 1934.

Natividad Yarza va néixer el 1872 a Valladolid i cursà estudis de mestra. El 1931 va participar en la constitució a Barcelona en l’Associació Femenina Republicana, amb l’objectiu d’animar a les dones a col·laborar amb la República. Es va afiliar al Partit Republicà Radical Socialista i va ser una destacada propagandista. El 1933, amb la victòria de les dretes a les eleccions, el Partit Republicà va quedar molt tocat i en va marxar per encapçalar la candidatura d’Esquerra Republicana de Catalunya, d’on en va sortir escollida alcaldessa el 14 de Gener de 1934 a les eleccions municipals de Bellprat, sent considerada la primera alcaldessa a Catalunya i Espanya.

Finalment va morir a Tolosa el 1960 després d’una caiguda.

La sortida és a les 9:30 al pàrquing annex a l’Ajuntament de Mont-ras.

https://maps.app.goo.gl/a6oce9gKa2mPBCC6A

El Masnou, 1873 – Barcelona, 1961

Mestra que contribuí al desenvolupament de l’escola pública catalana durant el primer terç del segle XX.

Rosa Sensat va néixer el 1873 al Maresme. Va estudiar magisteri a Barcelona i a l’Escuela Central de Magisterio de Madrid i va acabar treballant a l’escola pública del Masnou i després a Girona, al parvulari. La seva inquietud per aprendre la va portar a conèixer noves propostes pedagògiques en diverses escoles europees, entusiasmant-se amb els nous enfocaments de la pedagogia activa d’Alemanya. Entre 1914 i 1930 va ser la directora de l’Escola de Bosc, a Barcelona, la primera escola a l’aire lliure de Catalunya, on el joc i el treball eren el més eficaç agent d’educació. Durant la guerra civil i amb les dificultats de la seva família, va haver de demanar la jubilació forçosa, però gràcies a la seva important tasca a Catalunya, es va posar el seu nom a l’Escola de Mestres Rosa Sensat, fundada el 1965 pel col·lectiu de mestres.

Avinyó, 1945 – Barcelona, 2016

Economista, professora universitària i activista política catalana. Autora de nombrosos estudis acadèmics, també tingué una activa presència en institucions i organitzacions de la societat civil catalanes, com ara, la Corporació Catalana de Radio i Televisió, el Consell Català del Moviment Europeu, l’Ateneu Barcelonès.

Muriel Casals neix a Avinyó el 1945. Es llicencià per la Universitat de Barcelona i es va convertir en professora emèrita del Departament d’Economia i Història Econòmica de la UAB, on els seus temes d’interès eren les revolucions industrials, la història del pensament econòmic i l’economia europea. Va formar part de diferents partits polítics i, el març de 2010 accedeix a la presidència d’Òmnium Cultural, càrrec al qual renúncia el juliol de 2015 per integrar-se al grup polític de Junts pel SI, on, arran dels resultats de les eleccions de 2015, esdevingué diputada al Parlament de Catalunya.

El 30 de gener de 2016 va patir un accident a Barcelona, va ser atropellada per un ciclista i va patir un traumatisme cranioencefàlic que li va provocar la mort al cap d’uns dies.

Vic, 1941

Reconeguda dibuixant i ninotaire catalana. Ha publicat més de 900 llibres, traduïts a diverses llengües, i ha treballat en infinitat de formats: auques, cartells, murals grans, sense oblidar la seva faceta d’escultora. Els seus dibuixos es caracteritzen per un to infantívol i ingenu, però alhora ple de gràcia i d’ironia, d’una forma molt personal. És una artista compromesa amb el seu país, Catalunya, i es reflecteix clarament en el gruix de la seva extensa obra.

Pilarín Bayés va estudiar a l’Escola de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona i ha estat molt lligada a la revista Cavall Fort. No només ha publicat per públic infantil i juvenil, sinó que també ha publicat caricatures a diferents diaris. Ha participat activament en el procés de recuperació de la llengua i cultura catalanes amb la seva feina i l’any 1991 va rebre la Creu de Sant Jordi. La seva obra és molt extensa, ja que no només ha il·lustrat llibres, sinó que va treballar durant molts anys per la revista Cavall Fort i l’editorial La Galera, ha fet caricatures, murals i ha participat en diferents exposicions.

Madrid, 1888 – Lausana, 1972

Advocada, escriptora i política activa durant el període de la Segona República Espanyola, gran defensora dels drets de la dona. Va defensar i aconseguir el sufragi femení a Espanya per primera vegada.

Clara Campoamor va néixer a Madrid el 1888 i arran de la mort del seu pare va haver de deixar els seus estudis per ajudar a la família. Va treballar de modista, telefonista i va aconseguir una plaça com a funcionària de segona classe del Cuerpo de Correos i Telégrafos del Ministeri de la Governació, amb destí a Saragossa i Sant Sebastià. Seguidament va guanyar una plaça per poder tornar a Madrid, on es va dedicar a ser professora de mecanografia a les Escoles d’Adults i traductora de francès. Aquí es va interessar per la política i va obtenir el títol de Dret. Dos anys més tard va ser elegida diputada per Madrid al Congrés dels Diputats i va destacar per la seva defensa en els drets de la dona, la llei de drets del nen i la llei de divorci, aconseguint la igualtat de drets electorals de l’home i la dona a l’estat espanyol. El 1955 es va instal·lar a Suïssa on va treballar en un bufet d’advocats i va morir de càncer el 1972.

Espui, 1925 – Tolosa de Llenguadoc, 2019

Activista i política antifeixista catalano-francesa que va lluitar a la Resistència francesa contra els nazis durant la Segona Guerra Mundial i va sobreviure al Camp de concentració de Ravensbrück, on fou l’última catalana supervivent.

Conxita Grangé va néixer el 1925 al Pallars Jussà, en una família de vuit germans. Degut a l’esclat de la Guerra Civil Espanyola la família va tornar a Catalunya per lluitar al costat de la Segona República. Poc després de la fia de la Guerra Civil Espanyola, Conxita va unir-se a la resistència francesa, on uns anys més tard va ser torturada per la Gestapo i deportada al camp de concentració de Ravensbrück. Ha rebut diferents homenatges i reconeixements per part de França. Va morir el 2019 a l’edat de 94 anys i en el seu funeral es va celebrar el reconeixement de la mateixa per la seva lluita antifeixista.

Els Guiamets (Piorat), 1915-1991

Política, infermera i metgessa. Va ser una activista antifeixista catalana i la penúltima supervivent catalana viva del camp de concentració nazi de Ravensbrück.

Neus Català va néixer al Priorat, el 1937 es va llicenciar en infermeria i es traslladà a Barcelona durant l’inici de la Guerra Civil.

Juntament amb el seu marit, Albert Roger, va participar en activitats de la Resistència, rebent i transmetent missatges, armes i allotjant refugiats polítics.

Uns anys més tard va ser denunciada a les autoritats nazis, va ser torturada i deportada a Ravensbrück, on va ser obligada a treballar en la indústria d’armament, formant part d’un grup de dones que boicotejava l’elaboració d’armes i que van inutilitzar molts milions de bales i màquines de fabricació d’armament.

Un cop alliberada va tornar a França on va seguir amb la seva lluita contra el franquisme. Ha rebut numerosos reconeixement, entre els que destaquen la Creu de Sant Jordi l’any 2005, Catalana de l’any el 2006 i Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya l’any 2015.

Barcelona, 1918 – 1991

Novel·lista, dramaturga i assagista barcelonina. Destacà com a activista cultural, feminista i antifranquista.

Maria Aurèlia Capmany va néixer a Barcelona, es va llicenciar en Filosofia i va ser docent durant els anys 40 i 50 a Barcelona mateix. Va participar en activitats culturals clandestines i inicià una carrera literària.

L’any 1947 és finalista del premi Joanot Martorell amb la seva obra “Necessitem morir”, a partir d’aquí comença a publicar més novel·les, en les quals s’hi troben les seves idees feministes i guanya diferents premis literaris.

Cal destacar també la seva trajectòria en el món del teatre, on destaca en l’obra “Preguntes i respostes sobre la vida i la mort de Francesc Layret, advocat dels obrers de Catalunya”, participa en diferents obres de teatre i segueix escrivint i publicant les seves obres.

Finalment mor l’any 1991, pocs mesos després de la mort del seu company sentimental.

Calonge, 1843 – Sabadell, 1896

Lluitadora pels drets dels treballadors, considerada la primera sindicalista catalana.

Isabel Vilà va néixer a Calonge el 1843, no sabia ni llegir ni escriure i la seva joventut la va dedicar a treballar, tenir cura dels malalts i instruir-se per arribar a ser mestra d’escola. En fer-se gran, gràcies al gran moviment de la indústria del suro a Llagostera, es va endinsar en el món de l’activisme social revolucionari, el sindicalisme i els drets humans i laborals.

Amb l’esclat de la revolució de 1868, va donar suport a l’aixecament armat preparant l’equip de cura dels ferits, va ser nomenada Secretaria del Sindicat La Internacional i va ser molt popular en la premsa francesa i anglesa per la seva lluita sindicalista.

Finalment va marxar a Barcelona per dedicar-se a l’ensenyament, fondant al cap de pocs anys la seva pròpia escola.

Va morir a Sabadell el 1896.

Madrid, 1905 – Tolosa de Llenguadoc, 1994

Política i escriptora, líder anarquista. Va ser ministra durant la segona República Espanyola i la primera dona ministra d’Espanya. De molt jove va escriure sobre temes literaris, filosòfics i feministes.

Frederica Montseny va néixer a Madrid el 1905, filla de dos coneguts mestres. La seva educació va ser impartida per la seva mare, amb un mètode basat en molta lectura i molt de temps a l’aire lliure, exercici i feines domèstiques i a la granja. D’aquesta manera Frederica va créixer amb la lectura de llibres que ella escollia, dotant-la d’un caràcter revolucionari que la caracteritzaria al llarg de la seva vida.

L’entorn on va créixer va marcar la seva vida com a activista i escriptora, amb 16 anys va escriure la seva primera novel·la “Horas trágicas” i des d’aleshores no va parar d’escriure. El 1923 es va afiliar a la CNT i amb l’esclat de la guerra civil va col·laborar en l’abastiment de pa i menjar, participant en assemblees, discursos i escrivint articles. El 1936 es va fer càrrec del Ministeri de Sanitat i Assistència Social i esdevingué la primera dona nomenada ministra a l’estat, planejant llocs d’acollida per als infants, menjadors per a embarassades, professions per persones discapacitades i el primer projecte de llei d’avortament a Espanya, però quasi cap dels projectes van arribar a executar-se. El 1936 va haver d’exiliar-se a França, va ser retinguda a la presó, però gràcies al seu embaràs es va evitar la seva mort. Uns anys més tard ja alliberada va tornar a formar part de la CNT, reivindicant a l’estat la devolució del patrimoni sindical confiscat a la CNT després de la fi de la Guerra civil.

Finalment va morir el 1994 a Tolosa.

Barcelona, 1946 – 1991

Escriptora en català de novel·les, contes, assaig, reportatges i articles periodístics. Va presentar i dirigir diversos programes de televisió, mitjà en el qual va excel·lir com a entrevistadora a escriptors de generacions precedents.

Montserrat Roig va ser una dona feminista i antifranquista, que va pertànyer a diferents organitzacions catalanistes, defensant sempre els drets de la dona. Va néixer a Barcelona en una família burgesa liberal, va ingressar a una Escola d’Art Dramàtic, on va conèixer Maria Aurèlia Capmany i hi va establir una gran amistat.

Des de ben jove va participar en diferents moviments de protesta d’estudiants, va participar en la lluita contra la dictadura franquista.

El 1976 va formar part de la junta de l’Ateneu Barcelonès. Se’n destaca la seva tasca com a periodista i una de les seves entrevistes més destacades és a Josep Pla. També va formar part de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana.

Va morir víctima d’un càncer de mama l’any 1991 a Barcelona i la biblioteca pública de Sant Feliu de Llobregat porta el seu nom com a homenatge.

Barcelona, 1857 – 1913

Metgessa catalana, primera dona llicenciada en medicina a l’Estat Espanyol i la segona que va assolir el títol de doctor.

Dolors Aleu va néixer a Barcelona el 1857. El 1874 va ingressar a la Facultat de Medicina i tenia el suport del seu pare, un polític important qui li pagava dos escortes per acompanyar-la a classe. Es va examinar a Madrid, aprovant amb excel·lent i convertint-se en la primera dona llicenciada de l’Estat espanyol.

Va tenir dues consultes pròpies a Barcelona durant 25 anys, de pediatria i ginecologia i va ser autora de textos divulgatius per millorar la qualitat de vida de les dones.

Després de la mort tràgica del seu fill amb 23 anys per causa d’una tuberculosi, Dolors va deixar de passar consulta i es va tancar a la torre del barri de la Salut on residia. Dos anys després va morir degut a la pena que patia per la mort del seu fill.

L’Escala, 1869 – 1966

Escriptora coneguda amb el pseudònim de Víctor Català.

Caterina Albert va néixer el 1869 a l’Escala. Es va formar a casa de manera autodidacta, rebent una forta influència intel·lectual de la seva àvia materna i la seva mare. Gràcies al seu avi patern va fer els primers passos en la pintura i l’escultura durant la seva adolescència, arribant a dominar la pintura a l’oli i participant en diferents exposicions d’art.

La seva carrera literària es va iniciar molt aviat, publicant els seus primers textos entre el 1897 i 1900. El 1898 es va presentar als Jocs Florals d’Olot amb un poema i un monòleg, li son premiades ambdues obres però el jurat es va escandalitzar pel fet que fos una dona. A partir d’aquí, Caterina es va amagar darrere el pseudònim de Víctor Català, signant totes les seves obres amb aquest pseudònim. A partir d’aquí va començar a publicar les seves obres, d’entre les que destaca Drames rurals, un recull de 12 contes de caràcter tràgic.

Barcelona, 1892 – Tiana, 1984

Narradora infantil i dibuixant catalana. És considerada la darrere dels clàssics il·lustradors de l’escola catalana de principis del segle XX i una de les escriptores més importants de l’etapa de la preguerra.

Lola Anglada va néixer a la ciutat de Barcelona en una família benestant, la qual cosa li permetia no haver de dependre d’un treball per poder viure. Els seus pares, durant les seves sortides a l’estranger, li portaven llibres il·lustrats i això va fer que despertés el seu entusiasme pels contes.

L’any 1912 va realitzar la seva primera exposició a la Sala Parés de Barcelona i que la revista setmanal Cu-Cut publiqués un dibuix seu. Dos anys més tard escrivia i il·lustrava el seu primer conte (Floriana). Durant els següents anys va seguir exposant en sales i espais de Barcelona i, un cop acabada la Primera Guerra Mundial va viatjar a Paris, on va col·laborar amb diferents editorials.

El 1923 torna a Catalunya a causa d’una greu malaltia i comença a escriure els seus propis contes. Va militar a la Unió Catalanista i es va afiliar a la UGT durant la Guerra Civil.

Va morir el 1984 a Tiana.